Tres anys amb presència de la tortuga d’estany

11-03-13
Emys orbicularis

El projecte d’introducció de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a l’estany d’Ivars i Vila-Sana, que porta a terme El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la Fundació CatalunyaCaixa, la Diputació de Lleida, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL), compleix tres anys amb un balanç esperançador. Els exemplars inclosos a la bassa d’aclimatació, han desenvolupat el seu cicle biològic sense problema i ja estat observada una primera posta tot i que encara no s’ha comprovat el naixement de cries.

La limitació de la presència de quelonis exòtics a l’estany d’Ivars i Vila Sana, és una acció paral•lela al projecte d’introducció de la tortuga d’estany, que s’executarà mentre és desenvolupi el projecte. Reduir els possibles efectes de competència ecològica amb quelonis al•lòctons, és un paràmetre necessari per tal d’assegurar la presència de la tortuga d’estany. Així doncs, els anys 2010 i 2011, es van situar dues nanses a punts estratègics de l’estany, susceptibles de poder allotjar algun espècimen de tortuga al•lòctona. Amb aquest paranys es van capturat mitja dotzena de tortugues americanes pertanyents al gènere Trachemys (Trachemys scripta elegants i Trachemys scripta scripta), totes elles femelles. Els exemplars foren retirats al CRARC, per tal d’ésser gestionats.

En el transcurs del control de fauna exòtica, han estat observats dos exemplars adults mascles de tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que van ser capturats i marcats. A l’estiu de 2012, foren observades dues cries de la temporada de tortuga de rierol. Aquest queloni autòcton, no ha estat introduït dins de cap projecte de reforç de poblacions, i l’aparició a l’estany obeeix a alliberaments accidentals, o producte de la dispersió natural de l’espècie.

Les poblacions de tortuga d'estany més properes a la zona, es troben al Delta de l'Ebre, però, encara hi ha alguns registres propers a Ivars i Vila Sana, com les referenciades a la comarca de la Noguera i el Segrià (a uns 20 Km. de la zona d'estudi). En el projecte es va considerar utilitzar. per afinitat geogràfica i disponibilitat d'exemplars, les tortugues pertanyents (previ anàlisi genètic) a l’haplotip V: Emys. orbicuaris galloitalica. Aquesta subespècie es distribueix per Catalunya, el Llevant Valencià, sud de França, oest d'Itàlia, illes Balears, Còrsega i Sardenya.