» Dia Mundial dels Ocells

DMO2017

Els propers 7 i 8 d'octubre de 2017, en...

El projecte de recuperació (2003-2005)

Projecte ejecutiu

El fet de concebre una recuperació partint d'una situació d'inexistència d'estany, d'ús agrícola intensiu durant més de 50 anys i atenent a les dimensions que es plantejaven obligava a tenir en compte una sèrie de condicionants i criteris de disseny de l'ecosistema:

tabla criteris de disseny

Criteris de disseny i modelitzaciódel futur estany emprats en el projecte.

Condicionants perquè la realitat de la conca de l'estany, els usos al seu entorn, les disponibilitats i qualitat de l'aigua, les activitats que s'hi preveuen realitzar i l'interès per part de naturalistes i científics havia variat molt en relacióamb l'antic estany dessecat. Calia restaurar l'antic estany, fidel a les seves característiques principals, potenciant la biodiversitat, afavorint mecanismes de gestió, amb respecte a l'agricultura de la zona i potenciant l'ús recreatiu i turístic compatible amb els valors naturals i paisatgístics a recuperar.

Morfometría

Una de les primeres decisions a prendre va ser establir la cota d'inundació màxima del nou estany; per tant, la superfície total, profunditats, el volum d'aigua, etc. Així, es va establir aquesta cota en 233,25 snm, tant per raons operatives com per semblança amb la de l'antic estany.

Modelització de l’ecosistema aquàtic

La franja litoral o de ribera, i en definitiva la zona de contacte entre l'aigua i el terreny emergit, és determinant a l'hora de possibilitar la presència de comunitats i espècies. Igualment, les variacions en els nivells d'inundacióal llarg de l'any determinen la viabilitat de moltes comunitats vegetals a la ribera i, en conseqüència, de la fauna. Una ribera amb diversitat de pendents, entrants i sortints en relacióamb el litoral, diversitat de substrats, etc., contribueix a generar ambients diversos i microhàbitats que aprofitaran les espècies adaptades a cada cas. D'altra banda, la presència d'illes és garantia de zones de tranquil·litat, refugi, lloc per a nidificaciói alimentacióper a moltes espècies d'ocells

En base a aquests principis, es van portar a terme moviments de terres amb maquinària, principalment tractor i transportadores, per tal de crear una morfologia litoral concreta i diverses illes. Concretament, pel que fa a les illes, se'n van crear de diferents tipus i funcions:

  • Allunyades de la ribera. Per assegurar la tranquil·litat de la fauna i impedir l'accés de predadors, com per exemple l'illa més gran i central.
  • Properes a la ribera. Per acostar la fauna als itineraris de visita.
  • Varietat de pendent i alçades. Per facilitar la instauracióde diverses espècies vegetals (algunes emergeixen 80 cm en relacióamb la cota màxima per tal de permetre la instauraciód'arbres de ribera, d'altres només 40 cm i d'altres fins i tot es troben 50 cm per sota de la cota màxima per tal de facilitar-hi la presència de macròfits). Igualment, el pendent i morfologia del litoral és divers.

Hidrologia

Com a entrades principals d'aigua es va establir la necessitat que fos únicament de qualitat relativament bona, com la procedent del canal d'Urgell. En efecte, l'antic estany es mantenia principalment a través de dos desguassos (situats un a cada extrem), però, atès que la qualitat de la seva aigua ha empitjorat molt en relacióamb els anys 40, es va considerar únicament utilitzar la concessiód'aigua per a reg, procedent de la segona sèquia del canal d'Urgell, de què disposen les terres que s'inunden i gestiona el Consorci. D'aquesta manera s'introdueix també el criteri d'ús racional de l'aigua, en el sentit que el nou estany empra la mateixa quantitat d'aigua que fins ara s'utilitzava per fer-hi cultius. òbviament això és possible donat que les condicions geològiques i del sòl són molt impermeables.

Pel que fa a la sortida d'aigua i la regulaciódels nivells d'inundació, es va construir una comporta de fons, una de mitja alçada i un sobreeixidor a l'extrem oest de l'estany. L'aigua de sortida desguassa per la "mina" que es va construir per a la dessecacióvers un afluent del riu Corb.

Qualitat de l’aigua

Una de les principals amenaces d'una zona humida d'aquestes característiques és l'eutròfia. Els nivells tròfics d'un estany determinen bona part de la qualitat del sistema i la presència i diversitat d'espècies. L'eutròfia suposa un creixement desmesurat del fitoplàcton, que genera enverdiment de les aigües, disminucióde la transparència, desapariciódels macròfits submergits i creaciód'ambients anòxics al fons de l'estany que poden generar fins i tot males olors.

El projecte ha plantejat mesures per tal de minimitzar aquests efectes o, si més no, disposar de capacitat futura de gestió:

  • Conducció i drenatge perimetral per evitar l'entrada d'aigües sobrants de reg i desguassos. Aquesta canonada i drenatge, d'uns 5,5 km de longitud, circula soterrada, tant per la riba nord com per la sud, a una cota propera al nivell màxim d'inundaciói aboca les seves aigües fora de l'estany, en el seu extrem oest.
  • Adequació d'una zona de canyissar de depuració. El punt principal d'entrada d'aigua a l'estany es troba a l'extrem est. Per tal de disposar d'un sistema de reduccióde la càrrega de nutrients, de sedimentació i en definitiva de control sobre l'aigua d'entrada es va adequar una zona de 10 ha com a canyissar de depuració. Anualment se sega i retira el canyís per tal de forçar la funcióde filtre

Altres mesures

  • Emplenat i entrada d'aigua procedent del canal i no de desguassos.
  • Els cultius de l'últim any abans d'iniciar els treballs es van fer sense aplicacióde fertilitzants per tal d'extreure nutrients.
  • Decapatge previ dels sòls de les finques agrícoles amb nivells més elevats de fòsfor.
  • Ampliaciódel desguàs Corb 8 per absorbir les aigües de baixa qualitat que es derivaven a l'interior de la cubeta.
  • Seguiment limnològic per al control de l'evoluciódels paràmetres físics, químics i biològics de l'aigua.

Modelització de l’ecosistema emergit

L'estany disposa d'una franja perimetral d'uns 100 m amb poca profunditat on de manera natural s'hi instauraran les comunitats vegetals lacustres com macròfits submergits, canyís (Phragmites australis) i boga (Typha dominguensis). A l'entorn de l'estany s'hi han de desenvolupar espècies pròpies del bosc de ribera com àlbers (Populus alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), tamarius (Tamarix sp), etc. D'altra banda, el Consorci gestiona una franja perimetral a l'estany de 30 ha, que correspon a antigues finques agrícoles, on s'ha de promoure el desenvolupament d'espècies pròpies de la Depressiócentral, i que en el conjunt de la plana d'Urgell pràcticament són inexistents. Per tal d'accelerar la recuperaciód'aquestes comunitats, es va iniciar la plantaciód'algunes espècies per tal que actuïn de precursores. En el futur es preveu anar-ho completant.

Equipaments i ordenació de l’ús públic

El projecte ha implicat l'obertura d'un itinerari naturalístic principal de 2,6 km de llargada que enllaça dues zones d'arribada, una situada al sud-est de l'estany i l'altra al nord-oest. En aquestes zones d'arribada s'hi han adequat aparcaments de vehicles i plafons d'informació. D'altra banda, al llarg de l'itinerari principal es troben senyalitzats diversos trams secundaris o equipaments com, per exemple, els dos observatoris d'ocells construïts amb tàpia (sistema de construcciótradicional d'aquest territori actualment en desús que consisteix en la compactacióde terra i argila).

D'altres equipaments instal·lats serien les passarel·les de fusta, miradors, zones de descans amb taules i bancs de fusta, embarcadors i plafons d'interpretacióambiental.